SOCIALS I CULTURA

Arnau Tricas

La Maternitat d’Elna

1.       Busca en un mapa tots els llocs que surten en el llibre i subratlla’ls en colors diferents segons siguin passos fronterers, poblacions per on van passar els republicans , camps de concentració i Elna. ( Menera, Prats de Motlló, Arles de Tech, Banyuls, Figueres, La Jonquera, Sant Cebrià, Argelers, Brullà, Vernet i Ribesaltes)

2.       Busca una imatge de la Retirada. Explica què va ser. Sintetitza la fugida de la Remei i subratlla els adjectius ( entre 5 i 10 línies)

La retirada va ser durant la guerra civil Espanyola, tots els espanyols que tenien a veure amb el bàndol republicà van fugir d’Espanya. Va ser una fugida improvisada, com totes, va ser a les onze de la nit, quan el seu germà havia aconseguit un camió li va proposar de sortir cap a la frontera, nomes va poder agafar lo imprescindible, i es va adonar de que no valorem el que tenim fins que les perdem. Per sort ells tenien camió i el viatge no es va fer gaire llarg, però a la frontera, van suportar cues de 10 dies per tal d’entrar al país.

3.       Fixa’t en les mirades, els rostres, el que porten.... i Busca una imatge actual dels refugiats sirians. Descriu en 7-10 línies del que van sentir i senten totes les persones que han hagut de marxar per la força de casa seva.

Són rostres de patiment. Les persones no només pateixen per l’esforç físic que estàn fent, també per tot el patiment psicològic que estàn vivint. Molts d’ells han hagut de deixar casa seva, el lloc on havien crescut, i la seva família, (els seus fills, pares...). L’únic que els queda on recolzar-se són els seus companys de viatge, que molts estàn ferits o pitjor que ells, la majoria es queden pel camí i tots ell saben que molt pocs dels que hi ha en aquesta foto arribaran al seu destí. Un destí incert. En un lloc nou, sense arrels ni família.

4.       Explica com era la platja d’Argelers , segons la Maria García. ( 5 líníes)  Com és ara a questa platja?

La platja d’Argelers era un infern. Era hivern i bufava una tramuntana tant forta que s’havien d’aguantar uns amb els altres per estar de peu. Estava envoltada per filferros i punxes i no va poder evitar plorar. Avui en dia es fan memorials de la gent que va morir allà per a recordar-los i honorar la seva memòria. En un futur aquests actes serviran per a recordar-nos que no hem de repetir els mateixos errors que en el passat.

5.       Què significà la repressió franquista segons Joana Pasqual?

El seu marit era a Perpinyà i no podia tornar perquè seri

a afusellat. Decideix anar a buscar-lo a França deixant enrere la seva família. A França s’ha d’amagar amb el seu marit per a que no la fiquin a Argelers.

6.       Explica les condicions dels camps de concentració de les platges franceses. Descriu-les en 10 línies, a partir de l que has llegit en el segon capítol.( condicions físiques, sanitàries, alimentació, malalties...) Quanta gent va entrar a França? Per que la Républica francesa no va respectar els principis d’Egalité, Fraternité i Liberté?

Hi havia una sobreocupació de la platja d’argelés. estaven tancats amb filferrades i no tenien ni aigua ni menjar. Van entrar 500000 persones i no van respectar aquests valors perquè es pensaven que tota la gent que venia no tenia res a perdre i podia cometre crims com la violació i el robatori sense pensar-s’ho. No sabien que eren civils innocents i els van tractar com a delinquents.

7.       Qui era la senyoreta Isabel? Com era? Descriu-la a partir del que has llegit al llibre ( entre 10 i 15 línies)

Elisabeth Eidenbenz es va fer anomenar Senyoreta Isabel per a que els refugiats espanyols no tinguessin dificultats a la hora de pronunciar el seu nom. Va ser la fundadora de la maternitat d’Elna i va ajudar a neixer a 597 nens i nenes. Elisabeth era suïssa i la van trucar d’una ONG que ajudava als refugiats espanyols ja que ella tenia algun coneixement de la llengua. L’estança a frança va ser dura però alhora molt reconfortant perque estava ajudant a moltes mares amb els seus nadons que no haguèssin sobreviscut sense ella. Quan va començar la segona guerra mundial moltes mares jueves es van refugiar a la maternitat i els nazis van venir a buscar-la. Va haver de marxar per a salvar la seva vida.

8.       Què és el SCI? Quins projectes impulsà durant la guerra civil espanyola i la segona guerra mundial que explica el llibre?  ( 7-10 línies)

Servei Civil Internacional va ser una associació que es va proposar com a servei alternatiu al servei militar. Eren un grup de pacifistes cristians que es dedicaven a reconstruïr arees que havien quedat devastades per la guerra, va tenir un paper molt important en la reconciliació de països anteriorment efrontats per la guerra.

9.       Quins són els orígens de la maternitat i amb quins suports econòmics  i materials comptà? ( 5 línies)

Va començar amb la restauració d’aquell lloc, que va costar 30.000 francs suïssos aportats per la seva fundació pròpia.

Feia servir per als subministraments els corredors sanitaris de la Creu Roja Internacional. En rebien principalment llet condensada i en pols, xocolata, formatge, conserves, farina, sucre i arròs, a part de biberons i medicaments. La resta del material procedia de col·lectes i d'ajuda humanitària. A més, l'escola d'infermeria suïssa hi enviava dos o tres professionals cada sis mesos. Moltes activitats de la casa les feien les embarassades.

10.   Què eren les barraques de transició ? Com eren? (4 línies)

Eren Barraques situades en els camps de concentració. Tenien una estructura molt sòlida i amb sostres aïllants, en el terra hi havia tarimes i aquestes barraques disposaven de llits i roba. La seva funció era protegir a les dones embarassades residissin allà dins durant dues setmanes abans del part, amb comoditat i amb més higiene. Tenien més alimentació i més sana, també estaven controlades per infermeres.

11.   Explica els mecenes i  el sistema d’apadrinament i valora la seva eficàcia . (5 línies)

Tot el que sigui ajudar a una ONG es venvingut, el mecenes eren persones riques que

patrocinaven a les ONG donan diners i recursos. El sistema d’apadrinament consistia en apadrinar un nen/a donan una serie de diners cada mes. Per a mi es més eficaç el sistema d’apadrinament, ja que estas assegurant els aliments i la cura daquell/a nen/a.

12.  Què havíem fet per merèixer aquella vida? Només erem civils, persones de carrer fidels a un govern legítim que vam fugir per salvar les nostres vides. Diu la Remei Oliva. Què t’ha sorprès més de la seva història?

El que més m’ha sorprés és la sort que va tenir. Va tenir el  fill en el moment just en que va arribar la Senyora Isabel. Va haver de patir una ansietat molt forta al saber que el seu fill neixeria en unes condicions tant dolentes però va tenir molta sort.

13.   Per què van clausurar la Maternitat? Comenta la frase  de Guy Eckstein  A vegades es necessari desobeir ordres per salvar vides ( pàg 112) Hi estàs d’acord? Què cal fer amb els refugiats que arriben a Lesbos? Entregar-los a Turquia? Acollir-los? Quina relació hi veus entre el tancament de la maternitat amb la situació actual de tenir les fronteres tancades?

La principal relació és la privació d’una vida millor. La maternitat la van tancar perquè els nazis van adonar-se que estaven neixent nens jueus a la maternitat i després de varies temptatives de entrar-hi, van veure que la guerra estava acabant (i ells estaven perdent) van anar sense tenir res a perdre a matar a Isabel. Llavors ella es va veure obligada a tancar per a salvar la seva vida. Hi estic totalment d’acord sempre que les lleis/ordres o els que les fan complir no tinguin una opinió respectable. Els refugiats que viuen a lesbos han de ser redistribuïts per tot el món, a països desenvolupats i que no estiguin en una situació de guerra. Una de les raons per la que no deixen entrar és la de que poden haver terroristes amagats dins dels refugiats. Això sempre hi haurà però no podem deixar que 60000 persones morin per q salvar als “nostres” ja que les seves vides no valen menys que les nostres.

14.   Al capítol que parla dels nens d’Elna m’ha cridat l’atenció  sóc de l’exili, com si això fos un país. Segons els drets dels infants tothom té dret a tenir un país. Només podem assumir el traumatisme viscut si ens enfrontem al nostre passat.

Hi estàs d’acord? Raona-ho. L’exili és deixar enrere les teves arrels i el teu país així que si t’envas a un altre és el teu país actual, pots no sentirte d’aquella nacionalitat però hi estàs vivint i tens una vida. Una altra cosa és el que viuen les persones que estan en camps de concentració que no tenen vida ni esperança.

Tothom diu que el millor métode per a lluitar amb algun trauma és desenterrar-lo i compartir-lo amb algú però jo crec que molta de la gent que ha viscut situacions psicològicament tant difícils no tenen cap ganes de treure-ho a la llum i compartir-lo ja que el record és tant dur que és molt pitjor per a ells parlar’n-hi

15.   Què t’ha agradat/ sorprès  més del llibre?

El que més m’ha agradat és que l’Assumpta Montellà ens va explicar el llibre d’una manera molt semblant. Ella parla com si estigués explican-te un conte i em va semblar detall molt agradable que després de llegir-lo te l’expliquin d’un altre punt de vista com el de la seva escriptora.

16.   Fes una valoració de la sortida. (T’ha agradat? Val la pena fer-la? Estem immunitzats contra les tragèdies col.lectives?...) A mi personalment m’ha agradat molt la sortida. Abans d’anar tenia una idea feta de que sería molt dura ja que estavem tot el dia a l’autocar però el fet de que l’Assumpta expliqués la història va amenitzar bastant l’anada i la visita a la maternitat em va semblar molt enriquidora i emotiva. No estem immunitzats perquè la gent quan escolta les tragèdies dels altres empatitza i els recolza però el que passa és que no hi ha suficient coneixement dels fets i per això la gent no ajuda més.

17.   Posa una foto del viatge que sintetitzi per a tu el que ha estat aquest sortida.

Si fossis un sirià, afganès, sudanès.... i haguessis de marxar al cap d’una hora, què posaries a la maleta? El primer segurament sería documentació i diners en efectiu. Segurament alguna cosa de menjar i aigua. Algun dispositiu electrònic per a intercanviar o per comunicar-se i poca cosa més. Aquestes coses no es poden pensar ja que quan et trobes en la situació no pots assimilar la situació en una hora.

La Repressió franquista i/o republicana.           

1.       Incerta Glòria ( la Guerra Civil )

La Guerra , qualsevol guerra , és bruta per definició. La pel·lícula ensenya una bona mostra d’aquesta brutícia moral i econòmica Assenyala 4 situacions de misèria econòmica i moral  que surten a la pel·lícula. I argumenta el per què d’aquesta misèria.

No vaig poder anar a veure la pel·lícula ja que havia d’anar al fisioterapeuta per problemes d’esquena. Em sembla una pel·lícula interessant ja que he descobert que el meu besavi es va exiliar a França i van ser tractats molt malament allà.

2.       Las 13 Rosas ( la repressió dels vencedors sobre els vençuts)

Qui van ser las 13 rosas? Per que las van matar? Quina escena t’ha impactat més de la pel.lícula i per que?

Les 13 roses van ser 13 dones assassinades pel règim franquista per pertànyer a les JSU (Joventuts Socialistes Unificades). Aquesta associació va intentar reorganitzar-se després del final de la guerra. En aquell moment l’actual dirigent era José Pena que va ser detingut i va ser obligat a donar tots els noms de membres de la JSU. Després de disposar dels noms dels militants, el règim franquista va detenir-los a tots i entre els detinguts es trobaven les 13 roses. En el seu primer judici, les Tretze Roses van ser tancades a la presó de les Ventas. El 29 de juliol van assassinar a un comandant de la guàrdia civil, la seva filla i al seu xofer i es va dur a terme un altre judici en el qual les 13 Roses van ser condemnades a mort junt amb 43 persones més. Van ser afusellades de matinada i en un mur amagat al cementiri de l’Almudena.

La escena que més m’ha impactat ha sigut la qual en la que la Carmen que està presa per pertànyer a la JSU la porten davant de la sala de tortura on està sent torturat Valentín. Allà Valentín, es suïcida davant d’ella perquè no podia més amb la tortura.

3.       Memòria Històrica

Pregunta als avis i als pares si a la vostra família hi ha hagut algun cas de violència i/ o repressió durant els temps de la guerra civil o durant el franquisme.

Franco va aconseguir la pau dels cementiris i durant aquesta llarga dictadura hi va haver censura i control absolut sobre el que es podia dir i fer.

En quasi totes les famílies hi ha alguna història relacionada amb la repressió, que va ser especialment violenta. Molta gent va ser represaliada, molts van anar a la presó, alguns els van matar sense tenir un judici just….Molts avis van viure una infància especialment dura i en molts casos té a veure amb la repressió que es va viure a Espanya durant la dictadura.

Esbrina

3.1   Què va passar?

a.       El meu besavi per part de pare pertanyia a la guerrilla republicana i va ser delatat per persones del bàndol nacional i com a conseqüència va ser empresonat sense tenir l’opció de judici. La meva besàvia també va ser empresonada i el meu avi amb els seus germans van haver de viure orfes durant tres anys.

b.       El meu besavi per part de mare va ser detingut a casa seva durant la nit amb la finalitat de trobar un cosí seu que estava en contra de l’alçament franquista. Aquella mateixa nit va ser afusellat sense judici just. La mateixa nit una filla del seu cosí va ser detinguda, torturada i assassinada sense cap judici. El meu avi va quedar orfe i es va veure obligat a venir a viure a Barcelona amb la seva tieta.

3.2   Per què va passar?

a.       El motiu va ser el de pertànyer a la guerrilla republicana.

b.       El motiu va ser que el cosí era una persona que tenia informació que podia interessar al règim de Franco de persones que s’estaven alçant contra la revolució franquista. Era un sindicalista.

3.3   Quines conseqüències va tenir per a la família? Quines dificultats van haver d’enfrontar?

a.       Durant tres anys la meva besàvia i el meu besavi van estar a la presó i els seus fills entre els quals el meu avi van viure sols.

b.       El meu avi va quedar orfe i es va veure obligat a venir a viure a Barcelona amb la seva tieta.

3.4   I pregunta també als avis si durant el franquisme recorden si a casa seva hi havia por a l’hora de parlar de temes polítics? I per què en tenien?

a.       A casa de la meva àvia per part de pare es parlava de política i no hi havia cap preocupació, ella era molt petita quan hi havia la guerra i no entenia res del que deien.

b.       A casa de la meva àvia per part de mare no es tenia la costum de parlar de política a casa perquè al seu pare no li agradava. 

3.5   Per acabar, pregunta als pares com recorden que van viure a casa la mort de Franco? Estaven contents? Estaven tristos? I pregunta per que van tenir / viure  aquells sentiments?

a.       Va ser un motiu d’alegria extraordinària ja que havia sigut l’artífex principal de la guerra i de les penes de mort i la misèria per a la gent del bàndol republicà.

La mort de Franco va ser molt esperada a la família de la meva mare però la tieta del meu avi plorava amb motiu de que l’home que havia assassinat a dos membres de la seva família hagués mort al llit i sense cap judici o càstig.



La Repressió franquista i/o republicana.      

     

1 Incerta Glòria ( la Guerra Civil )

La Guerra , qualsevol guerra , és bruta per definició. La pel·lícula ensenya una bona mostra d’aquesta brutícia moral i econòmica Assenyala 4 situacions de misèria econòmica i moral  que surten a la pel·lícula. I argumenta el per què d’aquesta misèria.

No vaig poder anar a veure la pel·lícula ja que havia d’anar al fisioterapeuta per problemes d’esquena. Em sembla una pel·lícula interessant ja que he descobert que el meu besavi es va exiliar a França i van ser tractats molt malament allà.

2     Las 13 Rosas ( la repressió dels vencedors sobre els vençuts)

Qui van ser las 13 rosas? Per que las van matar? Quina escena t’ha impactat més de la pel.lícula i per que?

Les 13 roses van ser 13 dones assassinades pel règim franquista per pertànyer a les JSU (Joventuts Socialistes Unificades). Aquesta associació va intentar reorganitzar-se després del final de la guerra. En aquell moment l’actual dirigent era José Pena que va ser detingut i va ser obligat a donar tots els noms de membres de la JSU. Després de disposar dels noms dels militants, el règim franquista va detenir-los a tots i entre els detinguts es trobaven les 13 roses. En el seu primer judici, les Tretze Roses van ser tancades a la presó de les Ventas. El 29 de juliol van assassinar a un comandant de la guàrdia civil, la seva filla i al seu xofer i es va dur a terme un altre judici en el qual les 13 Roses van ser condemnades a mort junt amb 43 persones més. Van ser afusellades de matinada i en un mur amagat al cementiri de l’Almudena.

La escena que més m’ha impactat ha sigut la qual en la que la Carmen que està presa per pertànyer a la JSU la porten davant de la sala de tortura on està sent torturat Valentín. Allà Valentín, es suïcida davant d’ella perquè no podia més amb la tortura.

3       Memòria Històrica

Pregunta als avis i als pares si a la vostra família hi ha hagut algun cas de violència i/ o repressió durant els temps de la guerra civil o durant el franquisme.

Franco va aconseguir la pau dels cementiris i durant aquesta llarga dictadura hi va haver censura i control absolut sobre el que es podia dir i fer.

En quasi totes les famílies hi ha alguna història relacionada amb la repressió, que va ser especialment violenta. Molta gent va ser represaliada, molts van anar a la presó, alguns els van matar sense tenir un judici just….Molts avis van viure una infància especialment dura i en molts casos té a veure amb la repressió que es va viure a Espanya durant la dictadura.

Esbrina

31.   Què va passar?

a.       El meu besavi per part de pare pertanyia a la guerrilla republicana i va ser delatat per persones del bàndol nacional i com a conseqüència va ser empresonat sense tenir l’opció de judici. La meva besàvia també va ser empresonada i el meu avi amb els seus germans van haver de viure orfes durant tres anys.

b.       El meu besavi per part de mare va ser detingut a casa seva durant la nit amb la finalitat de trobar un cosí seu que estava en contra de l’alçament franquista. Aquella mateixa nit va ser afusellat sense judici just. La mateixa nit una filla del seu cosí va ser detinguda, torturada i assassinada sense cap judici. El meu avi va quedar orfe i es va veure obligat a venir a viure a Barcelona amb la seva tieta.

3.2   Per què va passar?

a.       El motiu va ser el de pertànyer a la guerrilla republicana.

b.       El motiu va ser que el cosí era una persona que tenia informació que podia interessar al règim de Franco de persones que s’estaven alçant contra la revolució franquista. Era un sindicalista.

3.3   Quines conseqüències va tenir per a la família? Quines dificultats van haver d’enfrontar?

a.       Durant tres anys la meva besàvia i el meu besavi van estar a la presó i els seus fills entre els quals el meu avi van viure sols.

b.       El meu avi va quedar orfe i es va veure obligat a venir a viure a Barcelona amb la seva tieta.

3.4   I pregunta també als avis si durant el franquisme recorden si a casa seva hi havia por a l’hora de parlar de temes polítics? I per què en tenien?

a.       A casa de la meva àvia per part de pare es parlava de política i no hi havia cap preocupació, ella era molt petita quan hi havia la guerra i no entenia res del que deien.

b.       A casa de la meva àvia per part de mare no es tenia la costum de parlar de política a casa perquè al seu pare no li agradava. 

3.5   Per acabar, pregunta als pares com recorden que van viure a casa la mort de Franco? Estaven contents? Estaven tristos? I pregunta per que van tenir / viure  aquells sentiments?

a.       Va ser un motiu d’alegria extraordinària ja que havia sigut l’artífex principal de la guerra i de les penes de mort i la misèria per a la gent del bàndol republicà.

La mort de Franco va ser molt esperada a la família de la meva mare però la tieta del meu avi plorava amb motiu de que l’home que havia assassinat a dos membres de la seva família hagués mort al llit i sense cap judici o càstig

SUFRAGISTES

Aquesta pel·lícula té un bon argument perquè va ser un moment molt important de la història de les dones ja que finalment van aconseguir el vot i poder parcticipar en la societat, per una banda m’agrada per aquest fet i perque el retrata molt bé i mostra que hi va haver gent que va haver de sacrificar la seva vida i la seva familia per tal de que les dones puguèssin votar. També de que es van haver d’enfrentar al govern i a la policía que estava en contra de que les dones puguèssin votar. A mi concretament aquest tipus de pel·lícules històriques no m’agraden però està bé que es facin perquè és important conéixer aquestes històries.

La història de les meves àvies

  Primer explicaré la historia de la meva yaya Maria. Ella va néixer a Bierge a un petit poble d'Aragó en aquest moment té 79 anys. No va tenir cap mena d'estudis excepte la EGB que feien al seu poble però a part d'això res mes. Ella m'ha respost que no tenia cap somni d'estudi o de feina ja que en aquell moment era molt difícil treballar o estudiar del que volies només ho podien fer els rics.

on primera vegada que va treballar va ser de serventa a una casa rica d'Alberuela on hi va estar 4 mesos allà cobrava 7 pesetes a la setmana. Durant uns anys va estar treballant en diferents cases d'Aragó fins que va venir a Barcelona. Aquí va seguir treballant de serventa a casa del director de la Damm. Finalment va deixar de treballar per poder dedicar-se als seus fills.

La meva yaya Anna va néixer a Almeria i ara té 88 anys. Els seus estudis eren els que una mestra que vivia al seu barri els donava quan els anava bé anar a l'escola. Ella no va poder estudiar gairebé res ja que era la major de 8 germans i els va haver de criar tots ella, i sempre diu que va ser una mare tota la seva vida ja que els va ensenya a caminar i a parlar ella a tots els seus germans. El seu somni era treballar de costurera i ho va aconseguir després de treballar en unes cases de serventa i de cuinera. Finalment es va retirar i es va dedicar a cuidar a la seva filla després de casar-se.

Treball dels carrers de dones a Terrassa

La pesca s'ofega

L'any 2006 les tonyines a Sicília es van capturar 100 tonyines d'1 metre i 30 kg de pes, en canvi a l'any 1864 en el mateix lloc es van capturar a 14000 de 2m i 200 kg de pes. Aquest descens tan elevat de la captura es deu a que estem sobreexplotant la mar. Per intentar revertir aquesta situació la UE ha prohibit la pesca de la tonyina per evitar la seva extinció.

Els pescadors de Badalona han sofert les consequències d'aquesta sobreexplotació de la mar ja que abans un 25% o 30% les hams que deixaven anar venien amb un peix i ara gairebé no arriba al 2%.

D'aquí uns 20 o 30 anys la tonyina s'acabarà extingint si la continuem pescant d'aquesta manera. A l'oceà atlàntic ja s'ha extingit i per això han vingut a pescar-la al mar Mediterrani.

Aquesta gran devallada de la pesca de tonyina ha provocat que els preus pujin tant que a Tokio les tonyines es paguen a 10000€.

Al mercar de barcelona les procedències dels peixos és molt variada lluç Sudafrica, Slamons Noruega i els Meros de Tunisia entre d'altres.

Les zones on actualment hi ha més producció pesquera són: a l'atlàntic nord, davant de les costes d'àfrica portugal, les costes de nord amèrica i Terranova.

Una altra mostra de que la població de peixos al mar s'està reduïnt molt es que abans a Terranova es pescava 11 tones i ara 3 tones per Km2.

Els principals problemes de la pesca actual són la contaminació, l'electrònica, la sobreexplotació i la pesca il·legal.

La pesca d'arrossegament és un tipus de pesca il·legal que consisteix en xarxes de desenes de Km de llarg que arrosseguen tot el que troben. Això es molt dolent per a l'ecosistema marí perquè s'emporten tot el que troben i molts dels animals no desitjats es tornen al mar ja morts comparen la pesca d'arrossegament amb agafar bolets amb una excavadora.

El llenyataire ha de deixar almenys la meitat dels arbres del bosc perquè es torni a reforestar, el problema que hi ha amb la pesca es que no es pot veure quan has consumit la meitat i no es pot saber quan parar.

Algunes solucions per control de la pesca il·legal , investigar pinsos amb més vegetals i fer perïodes de prohibició de pesca per deixar que els peixos es reprodueixen, la solució de les granges té un problema, que per alimentar els peixos de les granges s'ha de pescar més peixos, per això s'està investigant per crear pinsos per als peixos de les granges que en comptes de portar molta carn portin proteïnes vegetals.

Reportatge fotogràfic de la sortida:

1. A on: Hem anat al Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú i a les Caves Codorniu. Hem anat per a veure i apendre d'aquests llocs que són molt importants per a la història de Catalunya i de tota Espanya.
2. Què ens han explicat?: Del museu del ferrocarril ens han explicat diferents coses sobre els trens i màquines de vapor el seu funcionament i que feien les peçes a amèrica i anglaterra que després van ser subtituïdes pels trens elèctrics. També que la circumferència que hi ha al centre servía per poder arreglar les màquines i per poder manejar-les millor.
   Les locomotores més icòniques com la Teresita del centenari Mataró-Barcelona o la Mamut, vam veure el TALGO (Tren Articulado Ligero Goicochea Oriol), que era molt innovador per la seva época i ja s'assemblava als seients actuals d'avió.
3. Després d’anar al Museu del Ferrocarril i haver dinat, vam anar a les Caves Codorniu, hem conegut on es fa el procés d’elaboració del cava. En aquestes caves ens han explicat l’elaboració del cava pas a pas passant per totes les seves fases.Vam anar en un mini tren per tots els jardins i per sota de la cava i em va agredar molt, vam olorar varietats de raïm i vam anar 20 metres sota terra per veure on es fa la segona fermentació del cava. Les galetes i el most que ens han donat m'han agradat molt i el documental en 3D també m'ha agradat.

Treball previ de la sortida Museu del Ferrocarril-Caves Codorniu

1.- Localització i Presentació : Caves Codorniu, Sant Sadurní d’Anoia i Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú.

Has de fer una presentació en PPT (al drive). En ella has de posar la següent informació

PRESENTACIÓ	Activitat: sortida de socials Data: 15-3-2016 Què anem a fer, llocs que visitarem, què cal portar,…
MUSEU DEL FERROCARRIL	* Museu del Ferrocarril: * Municipi, comarca, capital de la comarca. * A quina distància està de Terrassa ? (km) * Per quina carretera o autopista s’hi pot anar? * Imatges del llocs a visitar.
DINAR	Lloc on anem a dinar. Ciutat, comarca,… A quants km està del Museu del Ferrocarril

2.- CODORNIU A LA PREMSA. Llegeix la notícia de La Vanguardia del dia 20 de febrer de 2015 sobre Codorniu i respon:

- Quant va facturar Codorniu al 2014? Han guanyat o han tingut pèrdues? Va facturar 218 milions un 3,8 menys que l'any passat

- Qui és el director general? Xavier Pagès

- Quin % de vendes fa Codorniu a Espanya? Un 53%

- A quins països exporta Codorniu els seus productes? Estats Units, Regne Unit, Argentina, Alemanya, Brasil, Bèlgica, Japó.

- Quin any va ser el que van facturar més? Quina quantitat? La crisis ha afectat l’empresa? A l'any 2007-2008, va facturar 248 milions. Si ja que els beneficis han anat descendint.

3.- PÀGINA OFICIAL CODORNIU. Els orígens del cava Codorniu:

Navega per http://www.codorniu.com/es/ (página oficial de Codorniu):

SOM CODORNIU:

Els Orígens i explica què va passar als anys:

1551-1659 – 1872- 1898 – 1915 – 1959 – 1976- 1984 – 2002 – 2010 – 2014.

1551

Les orígens

La història de la família Codorníu es remunta a l’any 1551. D’aquella data és el document més antic que ja confirma l’activitat vitivinícola de Jaume Codorníu.

1659

Anna de Codorníu

Una data marcada pel matrimoni d’Anna Codorníu i Miquel Raventós. L’Anna va ser l’última descendent de Jaume Codorníu que va portar aquest cognom. Una unió de dues sagues de viticultors que va establir els fonaments del nostre celler.

1872

Naixement del cava

Josep Raventós es converteix en el pioner i creador del cava. L’any 1872 va elaborar les primeres ampolles de vi escumós del nostre país utilitzant el mètode tradicional.

1898

Art i publicitat

Manuel Raventós, visionari en el món de la publicitat, va convocar un concurs de cartells per donar a conèixer els nostres caves. Artistes modernistes de la categoria de Casas, Utrillo, Tubilla i Junyent van participar en aquesta iniciativa.

1915

Les caves Codorníu

El 1915, vint anys després d’haver-se iniciat, finalitza la construcció de les noves caves, un dels exemples més destacats d’arquitectura civil modernista i símbol del nostre esperit emprenedor

1959

Primer anunci a la televisió

El 1959, coincidint amb les primeres emissions de Televisió Espanyola, Codorníu llança el primer anunci de televisió.

1976

Catedral del cava

Les nostres caves, una obra clau del modernisme català, reben el màxim reconeixement després que el rei Joan Carles I les declari Monument Historicoartístic Nacional.

1984

Anna, un nou cava

Neix Anna de Codorníu, el nostre cava més emblemàtic i el primer cava que incorpora la varietat Chardonnay. Anna és un tribut a La Pubilla i l’última hereva del cognom Codorníu.

2002

Pinot Noir

Neix el primer cava rosat 100% elaborat amb la varietat negra Pinot Noir. Una nova revolució en el món del cava.

2010

Reina Mª Cristina Blanc de Noirs

El primer cava blanc elaborat amb la varietat negra Pinot Noir. Un cava excepcional per als paladars més exigents.

2014

Cuveé 1872 de codorníu, recuperando los orígenes

El nuevo lanzamiento de Codorníu homenajea la historia del cava, inspirándose en el modernismo y el método tradicional

4.- SOM CODORNIU:

- Viticultura i elaboració.

* Què és la D.O. Penedès? És un reconeixement que tenen alguns llocs on es produeixen productes de gran qualitat situat en la comarca del Penedès.

* Com és l’àrea de conreu? Té 27542 hectàrees distribuides en 47 termes muncipals al sud de Tarragona.

* Quina és la varietat de raïm que es conrea al Penedès?

Macabeu, xarel·lo, parellada, chardonnay i subirat parent

garnatxa negra, monastrell, ull de llebre, cabernet sauvignon, merlot samsó

5.- SOM CODORNIU: Viticultura i elaboració:

La nostra ELABORACIÓ.

- Què és la verema? Quan es realitza? La verema és el procés en el qual es recull el raïm de la vinya. Es realitza generalment a finals d'estiu depenent de cada varietat de raïm.

- Què es fa a l’entrada i premsat? Es neteja el raïm de branques i es premsa per obtenir el most flor.

- Què és la Primera fermentació? El most es transforma en vi molt aromàtic.

- Què és el Cupatge? L'enòleg barreja els vins per aconseguir un gran cava.

- Què és la Segona fermentació? S'afegeixen llevat i sucres i es deixa reposar durant un mínim de 9 mesos perquè e llevat es mengi els sucres i fabriqui l'alcohol.

- Què és la Remoguda i degollament? Es remou i es congela el coll de l'amolla per tal de treure els residus de llevats.

- Què és el Segellat? Es tanca l'ampolla i ja no es torna a obrir.

6. Tots els CAVES CODORNIU actuals.

- Digues els diferents caves que fa Codorniu actualment.

Gran Codorníu Gran Reserva, Jaume Codorníu Gran Reserva, Reina María Cristina Blanc de Noirs, Gran Codorníu, Codorníu Non Plus Ultra, Gran Plus Ultra Pinot Noir, Gran Plus Ultra Chardonnay, Anna Blanc de Noirs, Anna de Codorníu Brut Nature, Anna de Codorníu Brut Rose, Anna Brut, Anna de Codorníu Blanc de Blancs, Anna Rose, Viñas de Anna Chardonnay, Viña de Anna Blanc de Blancs, Frizz 5.5 Albariño, Frizz 5.5 Verdejo, Cuvée 1872, Cuvée Rosé 1872, Ecologia de Codorníu, Codorníu Extra Rosado, Codorníu Extra, Mediterrania de Codorníu, Codorníu 1551, Codorníu Gran Cremat, Codorníu Benjamin.

7.- Notícies TV sobre l’empresa Codorniu. L’empresa més antiga d’Espanya.

https://www.youtube.com/watch?v=7jZ6oBbqDg8

Entrevista a Mar Raventós. Presidenta de Codorniu. (11’)

Escolta l'entrevista a Mar Raventós, Presidenta de l'empresa Codorniu.

• Cotitza en borsa Codorniu? De moment i durant els 3 pròxims anys no però més endavant pot ser que si.
• Què suposa la Campanya de Nadal per Codorniu? Quin % suposa? Un 45 de les vendes de tot l'any a Espanya.
• Quantes bodegues té Codorniu? 11, 9 a Espanya, 1 a EEUU i 1 a Argentina.

Sortida a Les Caves Codorniu

1. Què són les fronteres? Són barreres que hi ha entre països.

2. Per quins criteris s'estableixen? Per diferenciar entre els països quan s'independitzen o es creen. Hi ha fronteres naturals i artificials, un exemple de naturals són els pirineus.

També hi ha fronteres aèrees i marítimes que s'han de respectar igual que les terrestres.

3. Què significa la paraula ètnia? És un grup de persones que o parlen la mateixa llengua o tenen les mateixes creences o pensen igual.

4. Compara els mapes d'Europa 1980-2015 seguint la pauta que et diu el llibre digital

Al 1980 hi havia molts països que al 2015 són independents i en aquell moment estaven junts o dins d'unions, caiguda del sistema comunista, desmembrament de la URSS, divisió de països en altres més petits, com per exemple: Iugoslàvia s'ha dividit en Croàcia, Bòsnia, Croàcia, Montenegro, Macedònia. La URSS s'ha dividit en: Rússia, Estonia, Letonia, Lituania, Bielorússia, Ucraina i Moldavia.

Txecoslovàquia es divideix en Rep. Txeca i Eslovaquia.

La Alemanya federal i democràtica que estava separada s'ha juntat.

La meva conclusió es que el mapa d'Europa canviarà en un futur proper ja que en aquest moment hi ha països que estan en procés de independització ja sigui perque no estan d'acord amb el seu païs o no s'hi troben agust.

Favio Chavez i l'orquestra infantil d'instruments reciclats

- Què ha fet Favio Chaves amb aquests nens de Cateura?

- Perquè ho ha fet?

- Posa un títol a aquesta història.

- Saps que va passar al partit Barça-Espanyol de fa uns dies?

- Què opines del comportament d'aquests esportistes tenint en compte la repercusió dels seus actes?

- Perquè creus que es parla tant de futbol i tant poc de notícies com les de Favio Chavez

Instruments del no res

Favio Chavez va rescatar a molts nens i a gent adulta d'un futur que hagués sigut el mateix que el dels seus pares que recuperen deixalles a l'abocador d'Asunción a Paraguai per poder sobreviure i alimantar-se. Favio Chavez va dur a terme tot aquest progecte dels instruments amb deixalles reciclades i la classes de música gratuitament ja que les famílies de l'abocador no tenen diners, Favio Chavez no és músic però va fer l'esforç, ell es dedica a la ingeniería ecològica humana, han arribat a nivells molt alts com per exemple van fer de teloners de Metallica. En el partit van haver moltes confrontacions sense sentit perque hi ha molts jugadors del Barça que no tenien cap rivalitat amb l'Espanyol perquè porten poc temps a l'equip, el fet de que era un derbi va agreujar els malentesos i durant el partit es van agredir entre ells. Al túnel de vestuaris va haver una confrontació entre diferents jugadors dels dos equips i ningú sap que va passar perquè no hi havia càmeres.

Jo crec que hauríen de vigilar el que fan ja que hi ha molts nens petits que repeteixen tot el que fan ells i són ídols per a molta persones

Jo crec que es parla tant de futbol perque és l'esport nacional, però trobo que s'hauria de parlar molt més de la gent que ajuda a l'altra gent i que té tanta força de voluntat.

MURAL DELS REFUGIATS

No ens ha costat gaire fer el mural ja que la majoria del grup ha treballat bé i ha fet la seva part.

Hem intentat fer un mural molt visual i amb textos curts per tal de no avorrir al públic. Hi ha moltes imatges que hem explicat i un mapa amb els països distribuits per colors segons si proporcionen refugiats, si els acullen o si ni els proporcionen ni els acullen.

LA VOZ DORMIDA

Presentació de la pelicula

La películ·la va de la guerra civil espanyola a finals del 39 i principis del 40 a la presó de las Ventas, Madrid.

Condicions a les presons

Les condicions eren molt dolentes perque agredien als presos i no els deixaven expresar-se.

Judicis a les preses

Els judicis eren molt desiguals i els advocats defensors de les jutjades eren molt parcials i estaven a favor de la pena que sels imposava.

Principis de la democràcia: igualtat, justícia i llibertat.

Cap d'aquests principis de la democràcia surt a la peli, la igualtat era inexistent ja que els franquistes podien fer el que volien i els socialistes a la mínima que feien alguna cosa o només pel fet de pertànyer a un partit.

Opinió personal

Jo crec que aquesta películ·la m'ha fet veure que la dictadura de Franco va ser com totes les altres amb tortures i em sembla una bona idea posar aquestes películ·les per saber del passat d'espanya.

Decàleg:

1. Justícia per a tothom

2. Igualtat de drets

3. President elegit per tothom

4. Dret a ser defensat

5. Una persona no ho pot controlar tot

GUERRA A SÍRIA: ESTAT ISLÀMIC

L’estat Islàmic és un grup terrorista que es va formar amb uns vestigis de Al-Qaeda que són encara més radicals i veuen l’Islam d’una manera molt més radical que la que va dir Mahoma. A més hi ha gent occidental que a través d’internet pot unir-se a ells ja que els menjen el cap i no poden fer res per evitar-ho.

El tema de les drogues té relació amb això ja que l’Estat Islàmic té com a una font d’ingresos important el tràfic de drogues. Per aquest motiu he de donar la raó a la gent que estava a favor de la legalització de les drogues, ja que si es legalitzen no seríen tan cares i no guanyaríen tants diners fent el tràfic i com a consequència d’això no tindríen tants recursos per comprar armes.

Jo vaig veure un documental en el que l’estat islàmic torturava, matava i violava famílies senceres, i a sobre deien que a l’Islam que ells practicaven això no era un crim. Això no pot ser una religió que va predicar Mahoma o ningú.

Aquesta gent no són uns portadors de la pau com diuen ells ja que están matant i destruïnt tot aquell i allò que no està dacord o no els agrada.

Un altre mètode de financiació que tenen és vendre les relígiós.

JOSÉ MÚJICA: UN PRESIDENTE DIFERENTE

1.- Com viu José Múgica? Com la majoria del seu país o com la minoria poderosa?

Viu en una casa mes aviat en males condicions no està malament però per res viu amb el luxe que viuen tots els altres mandataris del món.

2.- Quants anys fa que viu en aquesta casa, casa seva?

Fa 28 anys.

3.- Quan temps fa que és president de l’Uruguai?

Fa 4 anys.

4.- Què vol dir la frase: “Creo que es major vivir liviano de equipaje”?

Que és millor viure només amb el que necessites i no amb excessos.

5.- Per què no utilitza la paraula AUSTERIDAD? Quina fa servir en lloc d’aquesta?

Perquè diu que la van prostituir a Europa, utilitza la paraula SOBRIEDAD, viure amb el mínim.

6.- Té servei el President a casa seva?

No. No té ningú a casa.

7.- Què li passa a Alemanya quan va anar de visita oficial?

El van portar en un Mercedes Benz blindat i amb 25 motos davant i darrere, i ell es reia de tot allò, creia que no era necessari.

8.- La revista The Economist ha declarat País de l’any 2013 a l’Uruguai. Quan Jordi Évole li diu al president, què respon?

Diu «Com han d'anar els altres països perquè Uruguai sigui el millor de 2013».

9.- Què diu que faria amb el sector públic? I amb els treballadors del sector públic?

Faria fora al que no treballes, igual que passa amb el privat, que si cal es fa fora a algú. També buscaria augmentar la responsabilitat dels treballadors.

10.- Quin era el primer problema del seu país. L’Uruguai? Quina taxa d’atur tenien? Quina taxa hi ha ara?

La manca de treball. Hi havia una taxa d'atur prop del 16%, però en realitat hi havia molt més. Ara només un 6 o 6,5%.

11.- Ha pogut complir José Múgica el seu programa electoral?

No, peró no esta enfadat

12.- Quines han estat les 2 limitacions amb què s’ha trobat Múgica per poder fer la seva política ?

El capitalisme i qüestions jurídiques.

13.- Quin és el primer requisit per fer política?

Diu que és l'honradesa intel·lectual.

14.- Quin ha estat el seu més gran fracàs?

La reforma educativa, no ho va poder fer perquè és un sistema centralitzat i ell volia descentralitzar-lo.

15.- Ha canviat la taxa de pobresa a l’Uruguai?

Sí, abans la taxa de pobresa arribava fins al 40%, i ara gairebé no superen el 10%.

16.- Quina opinió tens sobre aquest home?

Crec que és un exemple a seguir per tothom que es vol dedicar a la política. Ja que desde sempre com es maneguen molts diners s'ha robat i aquest home es fixava en millorar el seu país en contes d'enriquir-se com ha de ser.

Arnau Tricas

LA LEGALITZACIÓ DE LES DROGUES

La legalització de les drogues no és possible ja que si es legalitzèssin no seríen tan cares ja que no es necessitaríen tants intermediaris i traficants. La droga és tan cara per aquesta gent que la passa a través dels països i no per el que és. Si es legalitzés sería més barata i més gent tindria accés a elles.

Un exemple és el tabac, és una droga i està legalitzadai és la més estesa a tot el món, és una droga que mata a molta gent al dia i jo crec que si és legalitzéssin les altres drogues passaría el mateix, baixaría el preu i la gent ho veuría més normal i les consumiría, i encara que les consumíssin per provar una vegada aquestes drogues creen una addicció molt gran i ja no podríen parar.

Hi ha gent que està a favor de legalitzar-les i diuen de provar-ho però si es prova ja no es pot tornar enrera ja que no estas jugant amb qualsevol cosa estas tractant amb un país de veritat.

Van parlar d'una idea “El turisme de les drogues”.

“Si les drogues es legalitzéssin a Espanya hi hauria turisme i més llocs de treball”, jo crec que per sortir de la crisis i aconseguir crear llocs de treball no cal ser venedors de drogues.

Últimaments a La Barceloneta es queixen dels turistes que venen a emboratxar-se i fan molt soroll, la situació amb les drogues sería molt pitjor perquè hi ha drogues que et fan més agressiu i et fan perdre la por.