Hi
havia una vegada una ànega que li agradaven molt els cignes i va
tenir la idea de robar un ou de cigne als cignes del llac.
- Escolteu noies hauríem de robar un ou de cigne que són molt macos.
Les
seves amigues li van dir:
- Tens raó nosaltres t’ajudarem.
El
dia del robatori totes estaven molt il·lusionades i nervioses. El
niu dels cignes estava a l’altra punta del riu i l’havien de
creuar. Com
que els cignes estaven de festa a casa del granjer no van tenir cap
problema
Es
van posar a nedar per sota l’aigua fins que van arribar al niu dels
cignes. Van agafar els ous ràpidament i se'n van tornar a casa.
Llavors
van esperar uns dies fins que van sortir
i
es van dur una decepció. Els cignes tan bonics de l’altra punta
del riu eren molt lletjos.
Al
dia següent les ànegues es van trobar lligades a unes cadires i amb
els petits cignes davant:
-D'on
ens heu tret. Els preguntaven.
Les
ànegues ploraven i ploraven sense saber que dir i finalment van
confessar que els havien robat de l'altra punta del riu.
Els
aneguets es van dirigir cap allà.
Van
arribar i van veure els seus pares que estaven borratxos.
Finalment
els aneguets es van penedir i van tornar amb les ànegues per fer una
família molt especial.
Relat cocacola
El
capità Willow i la moneda
En una platja del
mediterrani hi havia un pirata que estava tot el dia amb la seva
tripulació del vaixell borratxos i de festa.
Aquest pirata que es
deia Willow tenia un vaixell molt gran i molt brut perquè sempre
estaven borratxos i no netejaven.
Willow tenia una
moneda que feia immortal a aquell que la portés, per aquest motiu
Widow i la seva tripulació estaven sempre de festa i sense por a que
els hi robéssin.
Un bon dia, que com
sempre els pirates estaven de festa va aparéixer una nau fantasme
que no l'havíen vist mai abans. Els va sorpendre d'una manera tant
gran que van matar a quasi tota la tripulació i van robar la moneda,
no els va costar molt perquè tots estaven dormint o borratxos.
Quan els pocs que
quedaven es van despertar i van veure tots els pirates morts van
voler venjar-se.
Van posar-se en
marxa i al cap de deu dies navegant van veure el vaixell fantasma que
venia cap a ells. Van començar a disparar però no li feien cap
forat. Llavors van pensar en enfonsar-lo però no sel's hi acudia com
fer-ho. Finalment van decidir que el millor era robar la moneda i
anarse'n i així ho van fer.
Descripció d'un famós
Willard
Christopher Smith Jr va néixer el 25 de Setembre de 1968 a
Filadèlfia, Pensilvània.
És
una actor, productor de cinema i cantant americà.
És
negre i té 45 anys. Té el cabell curt i negre, una mica
arrinxolat, uns ulls petits i de color marró fosc. Té una mica de
barba, molt poc poblada i amb alguns pels blancs.
Està
fort i és bastant alt (medeix 1,86m)
És
una persona divertida i alegre que sempre està fent bromes.
Ha
fet pel·lícules desde 1995 i una al 2014, però no ha dit que no
faci més.
Una
de les seves pel·lícules més famoses són Men in Black 1,2 i 3
encara que el seu major èxit va ser la sèrie The Prince of Bel-Air.
Will
smith té moltes cases per exemple a: Star Island a Miami Beach,
Florida i a Los Angeles, Estocolm (Suècia) i Filadèlfia.
També
fa moltes donacions a associasions de nens o va fer una després d'un
huracà que hi va haver a Estats Units.
Redacció quin ensurt
Jaume
Cabré LA TERANYINA
Aquesta
lectura tracta d'un vigilant d'una fàbrica que comença el seu torn
de nit. Aquest vigilant es diu Pep. Cada nit quan ve saluda al porter
Ferran que viu al costat de la fàbrica en una petita caseta amb la
seva dona. No s'avenen gaire.
El
seu company de treball és un gosset que es diu Nyicris i que l'anima
cada dia per no deixar la feina. En Nyicris quan el veu que el va a
deslligar es posa molt content i comença a saltar i ensumar.
BIOGRAFIA
Jaume
Cabré BIOGRAFIA
Jaume
Cabré i Fabré va néixer a Barcelona el 30 d'abril de 1947. Està
llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona.
També és catedràtic d'ensenyament en exdecència i professor a la
Universitat de Lleida i és membres de la secció filològica de
l'Institut d'Estudis Catalans. Ha fet de professor i ha escrit
llibres a la vegada. Va fer la primera sèrie televisiva La Granja
entre els anys 1989 i 1992. En aquesta sèrie sortia en Joaquim Maria
Puyal que ara fa ràdio retransmetent els partits del Barça. La
següent sèrie que va fer es deia Estació d'Enllaç entre els anys
1994 i 1998. Crims a l'any 2000 i les TV movies: La Dama Blanca 1997,
Nines Russes 2003 i Sara 2003.
Llibres
-
2011. Jo confesso Barcelona, Proa. Novel·la datada entre 2003 i
2011.
-
2007. Baix continu, Barcelona, Proa. Antologia de contes de tema
musical.
-
2005. La matèria de l'esperit, Barcelona, Proa. Assaig escrit entre
2004 i 2005
-
2004. Les veus del Pamano, Barcelona, Proa. Novel·la datada entre
1996 i 2003.
-
2001. Pluja seca. Carta del papa a la reina Maria, Barcelona, Proa.
Obra de teatre escrita
entre el 1997 i el 1999. Estrenada al Teatre Nacional de Catalunya el 25 de gener del 2001.
entre el 1997 i el 1999. Estrenada al Teatre Nacional de Catalunya el 25 de gener del 2001.
-
2001. Llegia però no movia els llavis (Notes sobre la lectura
literària). Discurs llegit en la
sessió inaugural del curs 2001-2002, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans.
sessió inaugural del curs 2001-2002, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans.
-
2001. "L'emigrant", dins DIVERSOS AUTORS, Domèstics i
salvatges.
-Deu
contes d'animals. Barcelona, Planeta, ps. 45-54.- 2000.
-Viatge
d'hivern, Barcelona, Proa.
-Contes
redactats entre el 1982 i el 2000.
-Tots
han estat acabats l'any 2000, segons diu el mateix autor a l'epíleg.
-
1999. El sentit de la ficció. Itinerari privat, Barcelona, Proa.
-Assaig
escrit el 1998. Inclou Quadern de bitàcola.
-Reflexions
al voltant d'"Estació d'enllaç", escrit entre 1996 i
1998.
-
1999. L'any del Blauet, Barcelona, Barcanova. Conte infantil.
-El
"copyright" és de l'any 1981.
-
1996. L'ombra de l'eunuc, Barcelona, Proa. Novel·la datada entre
1991 i 1996.
-
1991. Senyoria, Barcelona, Proa. Novel·la datada a 1986 i 1989-1990.
-
1985. Llibre de preludis, Barcelona, Edicions 62. Inclou tres contes,
escrits entre 1981 i
1984,
i la novel·la curta Luvowski o la desraó, escrita entre 1977 i
1983.
-
1984. L'home de Sau, Barcelona, La Galera. Novel·la infantil escrita
entre 1982 i 1983.
-
1984. La teranyina, Barcelona, Proa. Novel·la datada a 1980-1981 i
1983.
-
1984. Fra Junoy o l'agonia dels sons, Barcelona, Edicions 62.
-Novel·la
escrita entre 1979 i 1983.
-
1980. El mirall i l'ombra, Barcelona, Laia. Novel·la escrita el
1978.
-
1980. La història que en Roc Pons no coneixia, Barcelona, La Galera.
-Novel·la
infantil escrita el 1979.
-
1978. Galceran, l'heroi de la guerra negra, Barcelona, Laia.
-Novel·la
escrita entre 1975 i 1976
-
1978. Carn d'olla, Palma de Mallorca, Moll.
-Novel·la
escrita el 1977.
-
1977. Toquen a morts, Barcelona, La Magrana.
-Contes
datats entre 1969 i 1976. Inclou la sèrie Contes corrents, datats
entre 1974 i 1976.
-
1974. Faules de mal desar, Barcelona, Selecta.
-Contes
datats entre 1970 i 1973.
Premis
Premi
Ciutat de Barcelona a la projecció internacional de la ciutat, 2013.
Jo confesso
Prix
Courrier International du meilleur roman étranger, 2013. Jo
confesso
Premi
Joan Crexells de l'Ateneu Barcelonès, 2012. Jo confesso
Premio
La Tormenta en un vaso, 2012. Jo confesso
Premi
de Narrativa Maria Àngels Anglada, 2012. Jo confesso
Premi
de la Crítica Serra d'Or, 2012. Jo confesso
Premi
de la Crítica Catalana, 2012. Jo confesso
Premi
de Novel·la Setè Cel, 2007. Les veus del Pamano
Premi
de la Crítica Catalana, 2005. Les veus del Pamano
Prix
Méditerranée a la millor novel·la estrangera Sa Seigneurie, 2004.
Senyoria
Premi
de la Crítica Serra d'Or, 2001. Viatge d'hivern
Premi
Fundació Enciclopèdia Catalana, 1999. Viatge d'hivern
Premi
Lletra d'Or, 1997. L'ombra de l'eunuc
Premi
de la Crítica Serra d'Or, 1997. L'ombra de l'eunuc
Premi
Ciutat de Barcelona, 1997. L'ombra de l'eunuc
Premi
de la Crítica Catalana, 1992. Senyoria
Premi
de la Crítica Serra d'Or, 1992. Senyoria
Premi
Prudenci Bertrana dels lectors i de la crítica, 1992.
Senyoria
Premi
dels Lectors de la revista El Temps, 1991. Senyoria
Premi
Joan Crexells de l'Ateneu Barcelonès, 1991. Senyoria
Premi
de la Crítica Catalana, 1985. Fra Junoy o l'agonia dels sons
Premi
de la Crítica Serra d'Or, 1985. Fra Junoy o l'agonia dels sons
Premi
Prudenci Bertrana, 1983. Fra Junoy o l'agonia dels sons
Premi
Sant Jordi, 1983. La teranyina
Premi
de la Crítica Serra d'Or, 1981. La història que en Roc Pons no
coneixia
Premi
Fastenrath, 1980. Carn d'olla
Premi
Joaquim Ruyra, 1977. Galceran, l'heroi de la guerra negra
Premi
Víctor Català, 1973. Faules de mal desar
Obres
en català per
a nens
“La
història que en Roc Pons no coneixia”. Ed la Galera, Barcelona
1980.
“l'any
del Blauet”. Ed Barcanova, Barcelona 1981.
“l'Home
de Sau” . Ed la Galera , Barcelona 1985.
Assaigs
“ El
sentit de la ficció”. Ed. Proa . Barcelona 1999.
“ La
matèria de l'esperit”. Ed Proa, Barcelona 2005.
Teatre
“Pluja
seca” . Ed Proa -TNC. Barcelona , 2001.
Històries
curtes
“Faules
del mal desar” Ed Selecta, Barcelona 1974.
“Toquen
Morts” Edicions La Magrana, Barcelona 1977.
“Llibre
de preludis” Edicions 62, Barcelona 2002.
“Viatge
d'hivern” Ed Proa, Barcelona 2000
“Baix
continu” Ed Proa, Barcelona 2007
Obra
audiovisuals
Telefilms:
“Estimada
Loreto” 1986.
“La
dama blanca” 1987.
“Sara”
2003.
“Nines
Russes” 2003.
“Nàutes”
2004.
Sèries
TV:
“La
granja” Premi Nacional de Guions 1992/ 1989 – 1992.
“Estació
d'Enllaç” 1994 – 1998.
“Crims”
2000.
“Ventdelplà”
2005.
Pel·lícules
de Cinema:
“La
Teranyina” 1990.
“Havanera”
1993.
Cau un avió al centre de
Terrassa
El
dia Dijous 15 de Maig va caure un avió a sobre de l'ajuntament de
Terrassa perquè es va quedar sense combustible
El
dia 15 de maig de 2014 a les 23:46 de la nit va caure una avió
comercial que portava fruites cap a Barcelona, aquest avió portava
fruites com pomes, kiwis, etc. Va caure perquè es va quedar sense
combustible.
També
portava alguns animals com gats per tendes d'animals.
La
causa de que l'avió s'hagi quedat sense combustible es que un pirata
informàtic ha accedit a la torre de control de l'aeroport del Prat de Barcelona i va apagar les llums per la qual cosa els pilots no
podien veure la pista per aterrar ni a els micròfons que feien
servir els controladors de l'aeroport.
Aquests els han dit
que no podien aterrar perquè no podien indicar les maniobres que
havien de fer els pilots per aterrar.
Finalment els pilots
de l'avió amb el nom Boing-777 van haver de fer un aterratge forçat
encara que estiguessin al centre de la ciutat. Sabien que causarien
moltes destrosses però s'havien quedat sense combustible
pràcticament.
La
part del davant de l'avió va caure a la Plaça Vella i va destrossar
tot un radi de 500 m. Tot el que estava dins d'aquell radi va quedar
destrossat o cremat o va caure a causa del fort impacte.
L'incendi
que va provocar no va ser tant devastador gràcies a que quasi no
tenia combustible això ha ajudat molt a la feina dels bombers que no
han hagut d'esperar fins que haguessin apagat el foc sinó que han
pogut anar directament a salvar i a curar persones i a donar els
primers auxilis als pocs supervivents. Encara no hi han xifres
exactes però es creu que hi ha hagut (de moment) uns 15.000 morts i
40.000 desapareguts.
Tots
els ferits han anat repartits a diferents hospitals propers com
l'Hospital Mútua de Terrassa, l'Hospital de Terrassa, l'Hospital de
Sant Celoni, La Fundació Privada Hospital de Mollet i l'Hospital
General de Granollers.
S'ha
anunciat que aquests hospitals rebran un premi per aquest acte de
humanitat.
La
policia està investigant qui o quin pirata informàtic va poder fer
aquesta barbaritat.
Informàtics
i policies del país estan rastrejant la senyal per poder
identificar d'on venia la senyal. Diuen que la pena mínima que haurà
de complir serà d'uns 70 anys.
Tot
plegat ha estat un cop molt fort per a Terrassa.
Biografia
Jo
vaig néixer un dia després. Havia de néixer el dia 14 de Febrer el
dia de Sant Valentí i vaig néixer el dia 15 de Febrer a l'hospital
de Mútua de Terrassa a les 12 de la nit.
El
dia que jo vaig néixer va nevar molt quasi hi havia mig metre de
neu. Els meus avis van arribar tard de Barcelona per la nevada.
Quan
jo tenia 1 any vaig anar a Noruega a veure els Fiords i els Trolls. Pel viatge ens vam trobar a una àvia que anava sola i com que li
vaig caure molt bé va continuar amb nosaltres. Vaig començar a
nedar a l'escola "Crol" de Terrassa. També vaig començar a caminar.
Quan
tenia 2 anys vaig començar la guarderia a La Quitxalla amb el Pol
Filella.
Vaig
fer una ruta per tota Espanya.
Quan
tenia 3 anys vaig començar l'escola a Enxaneta i vaig conèixer a
molts dels meus amics l'Arnau Piqué, el Gerard Diestre. Amb el cole
vaig començar a fer natació al Club Natació Terrassa.
Al
setembre d'aquest any vaig anar a Amsterdam Holanda perquè el mau
pare feia una marató. Quan el meu pare estava corrent la marató jo
anava amb bicicleta amb la meva mare i s'estava caient tota la
estona.
També
vaig fer un viatge a l'estiu a Madeira i vam visitar tota la illa. A
l'aterratge com que era un aeroport molt curt els pilots havien de
baixar en picat per aterrar però jo estava dormint.
En
aquest any també em vaig mudar a la casa que estic vivint ara.
Quan
tenia 5, 6 i 7 anys vaig anar Boí Taüll Resort i quan tenia 5 anys
van portar una serp i la vaig tocar.
Un
altre any vaig anar a Cantàbria i vaig veure les Coves del Soplao
que sempre hi havia un aire a la cova que per això es diu així allà
també vaig anar a un port d'esquí que es diu “Puerto Riaño”.
Quan
tenia set anys vaig anar a Mallorca que quasi tot el dia vam estar a
l'hotel, vam donar tota la volta a la illa. Vam anar a Manacor,
Pollença i al centre de tota la illa.
Quan
tenia 10 anys vaig anar a esquiar a la Molina, jo i la meva mare ens
vam agafar esquís i el mau pare un snowboard, i s'estava caient tota
la estona. A l'estiu vaig anar a Màlaga i vaig anar a un “cortijo”
que estava a Santa Maria del Rosario. També vaig anar a Cadis a
Prado del Rei en unes cases de fusta. Vaig anar per la ruta de los
“Pueblos Blancos” que són uns pobles que són tots de color
blanc. També vaig anar a Jerez. Un dia quan vam agafar el cotxe
estàvem a 45 Cº.
Quan
tenia onze anys vaig anar a un torneig de waterpolo a Marbella amb
l'equip, vam quedar tercers i als pares els van donar el premi a la
millor afició.
Quan
tenia 12 anys vaig fer un viatge a Florència i a Venècia que estan
a Itàlia. Primer vaig anar a Florència cinc dies i vaig veure totes
les esglésies de Florència, vaig pujar a una església que tenia
112 escales. Van ser les vacances que més gelats vaig menjar.
La
meva habitació del pis on vam estar era com un balcó de fusta però
dins de la casa i era tot de color blanc.
A
Venècia vaig estar tres dies i vaig veure la plaça de San Marco.
Vaig anar a la illa de Murano que és una illa on fan figures de
vidre i escultures, allà vaig veure com es fan i em van regalar un
cavall de vidre.
Descripció d'un adult de l'institut
Aquest
adult treballa a l'institut Torre del Palau de professora d'anglès.
Té una alçada mitjana i cabell castany no molt llarg i ben cuidat.
Té una boca fina i unes espatlles estretes. És una mica més alta i
una mica més gran que la seva germana que també treballa a
l'institut. Té els ulls de color verd blavós ametllats i que
t'inspiren confiança, té unes celles poc poblades i claretes i no
és gaire morena. Porta unes ulleres d'un color coure marronós que
brillen molt. També porta un rellotge amb una corretja de cuir.
Porta uns quants anells i arracades.Té unes dents petites i blanques
Sovint vesteix amb unes botes una samarreta i uns pantalons a l'estiu
i amb màniga curta, i de vegades porta un mocador al coll.
És
molt bona professora i és molt alegre. Es pren la seva feina molt
seriosament i el més important, no posa gaires deures. Quan es
desplaça per l'institut va amb una maleta blava i la porta molt
desordenada. És molt tranquil·la i gairebé mai s'enfada. Té molta
paciència amb nosaltres i si alguna vegada no entenem alguna cosa en
anglès ens ho repeteix en català. Explica molt bé les coses i a mi
m'agrada l'anglès perquè el trobo fàcil i els idiomes m'agraden.
Les
classes que fem amb ella són amb moltes activitats fetes oralment i
també fem molts diàlegs, això fa que se'm facin bastant curtes.
Tot el que treballem està a la plataforma i ara estem llegint un
llibre que també és digital.
Per
treballar porta porta un Ipad 3 i ella diu que té una milor imatge,
porta una funda de l'Ipad amb una furgoneta vermella que és
volkswagen els altres professors porten un ordinador exepte una altra
professora que també porta un Ipad.
Elvira
és un nom que ve d'Alemanya i significa “llança amable”.
Té
facebook. Està casada i té 2 filles. També té una mascota. Està
llicenciada en llengua anglesa.
Li
agrada molt la música com Flea, Red Hot Chilly Peper, Bruno Mars,
The Killers, The Kooks, U2. Li agrada la película Good Bye Lenin, el
seu director és Wolfang Becker.
Li
agrada un llibre que és diu Misión Olvido.
Va
estudiar a la Universitat Autònoma de Catalunya.
Viu
al Carrer Arquimedes Nº 267. El seu codi postal és 08224 a Terrassa
Té
una Renault Scénic de color blanc.
Arnau Tricas Arjol
13/1/2014
La
descripció
Li
agrada molt el waterpolo i és bastant bo és defensor de boia i ho
fa molt bé, és el número 6 i ve cada dia a entrenar. Té una
alçada mitjana, és morè i més a l'estiu, té un posat ferm i molt
fort, el cabell negre i els ulls verd marronós i molt rodons, no té
un estil fixe per pentinar-se tot i que normal-ment es posa la part
del davant una mica de punxa i la part del darrere llisa, és molt
presumit, té una mica de panxa però per defensar a la boia li va
molt bé. Té una boca petita, unes espatlles amples i musculoses
Normalment va vestit amb un jersei blau i uns pantalons texans verds
o de diferents colors: blau, verd, mostassa. Etc... . Moltes vegades
porta unes sabates esportives grises, una jaqueta blava, també porta
un cinturó però de vegades se'l deixa a casa. No porta ulleres.
A
mi em sembla un molt bon amic és generós i moltes vegades quan
arribo d'hora a la parada del autobús em deixa pujar a casa seva i
estic una estona allà, el seu germà que és petit ja està aixecat
a les 7:50 h del matí, ell no ha d'aixecar-se tant d'hora i tots li
diem que aprofiti però ell no ens fa cas.
Ell
també m'ajuda de vegades a estudiar i jo l'ajudo també.
Faig
anglès amb ell i una altra persona i allà li dic vocabulari, de
vegades també ens peguem i el professor s'enfada.
De
vegades ens enfadem però sempre ho solucionem,
Jo
crec que és bastant tímid però no li costa fer presentacions a la
classe o sortir a fer alguna activitat a la pissarra.
Jo
trobo que és molt bona persona i que ajuda als amics en moments
difícils. Algunes vegades he anat amb ell als partits de waterpolo
quan els meus pares no em podien portar, també ens hem quedat
algunes vegades a dormir a casa seva i ens ho passem molt bé amb els
amics.
Viu
en un pis a l'avinguda Bejar i té un gat que es diu Titet i és
blanc i mot suau, una vegada quan vaig anar a casa seva es va dormir
a sobre meu.
Ell
de gran vol ser dietista com la seva mare que treballa a l'hospital
de Parc Taulí.
Va
anar amb mi a l'escola i treia molt bones notes però les llengües
li costaven una mica més que les altres, totes les altres
assignatures se li donaven molt bés, sobretot les matemàtiques que
sempre treia bones notes i ara també, li agrada el bàsquet però no
juga en un equip, a l'escola jugàvem amb ell al pati.
La
meva infantesa ha estat plena d'entrebancs i en aquesta redacció
explicaré uns quants d'ells.
Quan
feia poc que m'havien tret el llit amb baranes vaig caure i em vaig
fer un nyanyo, vaig estar 5 cies amb mal de cap i sense poder anar a
l'escola.
Quan era
molt petit però molt petit em xocava amb el cap a les potes de la
taula.
Una
vegada un nen em va donar un cop i vaig caure amb la barbeta a sobre
del radiador i em vaig fer un trau.
Una
vegada quan estava aprenent a anar amb bicicleta sense rodetes vaig
donar un cop amb el pedal a una tarima i vaig sortir volant.
Un dia
quan estàvem pujant les cadires sobre la taula a l'escola una nena
em va donar al colze i em vaig dislocar el radi.
Una
vegada jugant a futbol em van fer una entrada i em vaig trencar el
creuat.
Una
vegada estava a casa i vaig ensopegar amb una catifa i vaig donar-me
amb la llar de foc a la boca i em vaig trencar una dent.
Un dia
anant per la muntanya amb la bicicleta vaig donar-me en una ungla a
un arbre i s'hem va caure.
Un dia
jugant a saltar bancs del parc amb els meus amics vaig relliscar i em
vaig obrir el llavi.
Una
vegada vaig trepitjar una pinya i em vaig torçar el turmell.
I
aquestes són unes quantes coses que m'han passat a la meva
infantesa.
“Sobresalt a
l'escriptori” :
Era un dia normal com
tots els altres a l'escriptori del monestir de Santa Maria de Ripoll,
al segle XI l'any 1033.
A l'escriptori, tots
els monjos copiaven, quan el postulant Arnau li va dir al seu company
de taula - el monjo Benet - que li ensenyaria els pergamins que havia
copiat la setmana passada, ja que Benet havia estat malalt.
Arnau, en aixecar-se,
va llençar el pot d'aigua que feia servir per rentar pinzells i va
embrutar tot el terra, que va quedar de color vermell mini. Al
monestir hi havia un gat que passejava per l'escriptori; ja pensava
que li donarien la culpa de l'incident i es va llepar les potes per
no deixar rastre.
Arnau estava molt
content de poder ensenyar-li a Benet els pergamins de la setmana
passada, perquè creia que eren els millors que ell havia pintat.
Aquests eren per la Bíblia que volien regalar a l'abadia de
Montecassino. Arnau en obrir l'armari dels pergamins es va quedar
parat, els pergamins estaven desordenats. Arnau va començar a contar
i contar i... hi faltaven 3 !!!.
Capítol 2
Els Tres Pergamins Robats
El
pare Benet i el postulant Arnau traslladaren els pergamins a una
taula de la biblioteca. Tots els monjos parlaven i gesticulaven entre
ells i, com que les notícies es difonen molt ràpid en un
monestir,en un moment estaven tots els monjos a la copisteria. El
pare prior li digué a Arnau que el que deia era molt greu. Arnau
digué que eren les millors miniatures fetes per ell. En aquell
moment va aparèixer l'abat Oliba que havia deixat el monestir de
Montserrat per anar a veure'ls. Quan s'en va assabentar va fer passar
al pare prior a Arnau i Benet per parlar amb ells, els va dir que el
que deien era més greu del que creien perquè es podia utilitzar en
motius religiosos. El pare prior va suggerir que Arnau els tornés a
fer. En aquell moment va entrar esperitat l'hostatgeu Mateu, va dir
que havia espiat uns hostatges que havia tingut perquè li
semblaven sospitosos perquè feien rituals davant d'un pergamí.
Llavors Arnau i Benet van decidir d'anar a buscar els pergamins.
Resum
capítol 3
Camacurt
el Rodamón
Durant
una bona part de la nit Arnau i Benet van estar preparant el bagatge.
Benet
com venia d'un món bastant semblant se les sabia totes. Mentre Arnau
Mirava a Benet embadalit pensant en la seva edat Benet li va llençar
un ganivet i Arnau es va fer un tall al dit polze.
A
l'endemà Arnau i Benet van agafar una mula vella i guita, un pa
rodó, un formatge dur com una pedra i van començar l'expedició.
Benet va ensenyar a Arnau a muntar la mula, al tercer intent de
muntar-la. Al cap de mitja hora ja no podia més perquè tenia els
ossos de la columna de la mula clavats i van parar en un meandre a
descansar. Van aparèixer uns rodamons que eren amics de Benet i van
seguir el camí amb ells. Aquell dia pararen a dormir a casa d'uns
pagesos.
RESUM
DE LA INFANTESA
Hi
ha bastants històries que no recordo l'edat que tenia.
Quan
era petit tot just m'havien tret el bressol i m'havien posat el llit
normal em vaig caure del llit i em vaig fer un nyanyo.
Quan
estava a l'escola un dia un nen va tirar la cadira enrere de cop i em
vaig donar amb el radiador a la barbeta a sobre del radiador i em
vaig fer un trau.
Quan
tot just m'havien tret les rodetes del darrere de la bicicleta estava
donant voltes a una tarima del parc de Can Roca i vaig xocar amb el
pedal i vaig sortir volant, també em vaig fer sang al genoll
esquerre.
Una
vegada a l'escola quan ja estàvem recollint i pujant les cadires a
la taula, una nena em va donar amb la pota de la cadira al colze i em
vaig dislocar el radi.
Un
dia vam anar d'excursió al parc de Vall Paradís i jugant a futbol
després de dinar em van fer una entrada i s'hem va trencar el creuat
del genoll dret.
A
l'estiu m'anava a xutar un penal un nen molt dolent (jugant a
futbol), llavors va rebotar la pilota al travesser i em va donar el
dit polze i me'l va trencar.
Una
vegada em van treure un queixal i me'l vaig guardar en un cofre de
plàstic petit. I el metge em va dir que mengés gelats.
Una
vegada estava saltant en un banc del parc vaig relliscar i em vaig
trencar el llavi.
Un
carnestoltes li vaig ficar a un nen la ploma d'una disfressa d'indi a
l'ull.
Una
vegada quan era petit vaig parar l'escala automàtica de El Corte
Inglés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada